dimarts, 31 de maig de 2016

Poema: No al yihadisme ft. Carlos

Hi havia una vegada
en un conte no de fades
un grup de terroristes
es van presentar
dient que al món volien alliberar.

Seguien una falsa religió
causaven al món tensió
i quan passaven a l'acció
causaven una gran destrucció
tot dient que era la lliberació.

Van causar moltes morts
van causar molta por
van causar un gran caos
que va enfosquir al món
que volia la pau per a tothom.

Cada bomba
causava un cataclisme
hi havia víctimes cada día
totes causades per la bojería.

Amb tota claredat
els hi faltava humanitat,
ocupant Síria i Iraq
per aconseguir un califat
i la fugida del refugiat.

I el terror van causar
dient abans d'explotar
"Allahu Akbar!"

dilluns, 30 de maig de 2016

CARTA

Desitjada meva,
Ha arribat e moment de separar-nos.
Tots dos hem passat per grans moments i per dificultats encara majors. Han sigut uns bonics 25 anys, però tot hi així, per a mi no és suficient. Potser et sonarà com una excusa, però la veritat és que no es cula teva. Sempre he admirat a una altra, una e misteriosa i desconeguda com tu, i tot hi que l'admiro també en fujo d'ella i sempre que penso en una de vosaltres penso en l'altra i no os oblido. En alguns aspectes sou semblants i plenes de sorpresa, però també sou molt oposades.No vull que m'enyoris ja tu ja en tens prous de pretendents. Adéu vida meva vull conéixer a la mort i obldar-me de les meves penúries. Demà tot haurà acabat i ja no hi seré, però lluita per qui encara són i perquè no pateixin com jo.
Un últim suspir
Brackford
CitiVille 27/9/2957

P.D.: Cuida de la meva familía si us plau.

dilluns, 25 d’abril de 2016

Horòscop Anual

Aquari, el primer dels signes.
La teva salut empitjora, però si vas a un ambient pur et revitalitzaràs. Les teves relacions fluiran i os comprendreu mútuament. Els principals indicadors de popularitat baixaran tot i que al superar-ho t'admiaran.
Peixos, la coumnitat que ve després.
Amb una bona salut si menges una dieta de menjars frescos. Trobaràs una parella semblant a tu continua endavant al teu treball i si t'arrisques  a fer un salt potser obtindràs un premi.
Aries, el moltò tossut.
La teva salut empitjorarà si continues reticent a anar al metge i la teva relació finalitzarà desastrosament. Perdràs la feina actual, però si continues trobaràs un de millor que et recompesarà bé.
Taure, la inesgotable força.
La teva salut millorarà progresivament. la teva parella cada cop s'enamorarà més i al treball anirás escalant posicions fns a arribar a la cúspide.
Bessons, tot s'aplica a tu.
La teva salut és susceptible als canvis. Aniràs al metge i t'enduas una sorpresa. La teva bipolaritat arruïnara les teves relacions i en qualsevol moment, el teu ofici s'ensorrarà.
Cranc, l traïcioner inquebrantable.
Tindràs enfermetats horribles, que a l'última hora superràs, i tant les teves relacions com la feina s'ensirraran per les traicions del passat.
Lleó, el rei indomable.
A pesar de les malalties i ferides continuaràs endevant admirant les teves lessions de guerra. La teva relació no pot ser millor i si la teva parella t'intenta deixar, s'arrepentirà. La teva empresa anirà bé i obtinrdàs més beneficis.

dimarts, 19 de gener de 2016

Recomanacions sobre l'ús del mòbil

De cara a les emergents noves modes i tecnologies, les xarxes socials i l’internet, experts catalans us recorden que amb cada innovació, un nou perill i us aconsellen el següent:
-Apagueu el mòbil a les nits: un somni sense interrupcions és més reparador.
-Es recomanable no utilitzar el mòbil una hora abans d'anar al llit, perquè neutralitza la melatonina, una hormona que es bona per a son.
-Els "hackers" i altres pirates informàtics poden accedir fàcilment a totes les vostres dades, els vostres contactes i les vostres fotos a través de les xarxes socials.
-Vigileu el que pengeu a internet i el que rebeu d'usuaris que no coneixes, podríeu ser víctimes d'un ciber-assetjament si no aneu amb compte.
-No estigueu amb el mòbil si estàs en companyia, és una senyal de mala educació i algunes persones es poden ofendre bastant.
-Convindria posar límits als adolescents, està demostrat que cada cop hi ha més joves que tenen addicció a les noves tecnologies.
-No sigueu impacients, no fa falta esperar mirant el mòbil o l'ordinador com et contesten.
-No combineu el treball amb la llar, podria separar-vos de la vostra família.
-Quan us sona el mòbil, no heu de respondre immediatament, perquè no sou un 24 hores.

dimecres, 2 de desembre de 2015

Portes

Era tard quan es va adonar que no era a casa. Llavors va recordar que s'havia amagat i posat a plorar perquè estava molt trista, ningú li feia cas, ningú la creia a ella, que segur que era l'única Minsie del planeta que no parava de patir desgràcies, de fer-se mal i de ficar-se cada dos per tres en qualsevol embolic que hi hagués al seu voltant. Segons ella era la noia de tretze anys més desgraciada, tot i tenir una llar, una família i bona salut. Va tornar corrent a casa, va pujar les escales i es va tancar a la seva habitació ràpidament, sense sopar ni dir-li res als seus pares, ja farts del comportament de la seva filla, i es va posar a plorar contra el coixí fins que es va quedar adormida.
Va somiar que estava en un camí amb oliveres als costats, el va seguir fins arribar a una mansió, va entrar i va observar que davant seu tenia dues portes: una grisa i una altra negra. Va cridar per veure si hi havia algú, però ningú va respondre i va decidir endinsar-se més. Va triar la grisa i, en entrar, va admirar meravellada altres tres portes amb increïbles decoracions: una de vermella, una blanca i una daurada. Va escollir l'orada i es va trobar cara a cara amb un xaval d'uns 16 anys més o menys, de pell color cafè i ulls color xocolata.
- Sóc Anubis, benvinguda a la mort egípcia.- es va presentar.
-¿Perdó? -va Respondre ella.
-T'has mort d'agonia mentre dormies i has triat venir a la mort egípcia.- contestar Anubis- Veig que no comprens.- va dir ell després de veure la seva cara atònita- El sender amb oliveres pel qual vas venir, representaven el teu camí a la mort, que era representada per la mansió. Les dues primeres portes simbolitzaven present la negra i passat la grisa. Després les altres portes representaven el inframón viking de color vermell, l'Hades greco-romà de color blanc i el Aaru egipci.- li va explicar- Ara seràs sotmesa a una prova egípcia. Si falles desapareixeràs, si guanyes entraràs al paradís egipci.
Anubis va posar una ploma preciosa sobre una balança,la qual la va anomenar la Ploma de la Veritat,  i li va arrencar el cor i el va posar en l'altre extrem. Va portar a un animal estrany, una barreja de cocodril, hipopòtam i Lleó, i el deixà al costat de la balança. Li va fer tres preguntes i li va dir que havia superat la prova, li va tornar el cor i se la va emportar al lloc dels seus somnis: una bonica platja caribenya amb un xalet i servents per a ella sola.
Al principi era molt feliç, però va passar el temps i Minsie es trobava sola, es va posar molt trist i va desitjar poder tornar a veure els seus pares i als seus éssers estimats. Llavors va sentir un lleu so, li va semblar que sonava com una mena d'alarma i es va adonar que només havia estat un somni i que era hora d'anar a l'escola. A partir de llavors seria feliç fins al dia de la seva mort. Però sempre recordava el seu somni, si és cert que havia estat un somni.
Van passar els anys i Minsie no es preocupava davant de qualsevol problema i seguia feliç somrient. Mai es va atrevir a explicar el somni a ningú ja que estava convençuda que no la creurien.
Un dia mentre que passejava tranquil·lament amb les seves amigues, un noi que anava tan tranquil es va desmaiar de sobte i en caure es va colpejar el cap. Ràpidament, Minsie va trucar a una ambulància i es va quedar al costat del noi preocupada després que les seves amigues marxessin cap a casa. Llavors el noi va despertar i Minsie va veure que tenia uns preciosos ulls grisos i es va enamorar d'ell.
-On estic? Qui ets tu? - Va preguntar el noi alarmat.
-Sóc Minsie i estàs en aquest hospital per causa de que et vas desmaiar i et vas donar un bon cop al cap.- dir ella tranquil·litzant-lo.
-Gràcies per salvar-me. Sóc Tanro.- va dir tímidament ell.
-No siguis tímid, no et a mossegaré.- li va dir bromejant ella.
-És que no estic acostumat a parlar amb noies.- va dir avergonyit.
-Bé, podries practicar parlant amb mi; explica’m alguna cosa sobre tu: el que t'agrada, els teus somnis ...
-Per favor no repeteixis aquesta paraula.- la va tallar.
-Quina, somnis?
-Si, acabo de tenir un horrible somni.- va dir Tanro.
Llavors Tanro li va explicar el somni que havia tingut i era molt semblant al que va tenir Minsie, però el va entrar per la porta negra i després va entrar a la de l'infern cristià, concretament als Llimbs. En saber-ho, Minsie li va explicar com era ella abans i el somni que ella va tenir. Ell li va dir que era una persona tímida, distreta i poc sociable, de manera que junts van deduir per què en entrar a l'infern cristià es va quedar al Limbo. En no haver destacat ni comès cap pecat no podia anar al cel ni a l'infern. Tot d'una, li van canviar els ulls de color i Minsie exclamar:
-¡¿Qué els passa als teus ulls ?!
-Tinc una malaltia que fa que els meus ulls canviin de color segons el meu estat d'ánim.- explicar Tanro.
-Quin ensurt! Creia que m'estava tornant boja.
Sense previ avís, es van trencar les finestres i va aparèixer un ésser estrany que mai havien vist. Era alt, musculós, desprenia calor i tenia unes estranyes robes semblants a les vikingues. Els joves es van pessigar mútuament per comprovar que no estiguessin somiant, per desgràcia estaven ben desperts i atents a la gran destral que estava traient l’home de la seva capa.
-Qui coi és aquest paio?- van susurrar entre ells.
-Així que em podeu veure.- els va sorpendre el viking- I també em podeu escoltar. Sembla que he vingut al lloc correcte. permeteu-me que em presenti, sóc en Surt, el Negre, jotun del foc i he vingut a matar-vos.
Els nois aterroritzats van intentar escapar, però les portes estaven tancades i no volien obrir-se. En Tanro va fer l’intent de llençar un flascó, però encara estava dèbil. Semblava que estaven a punt de morir, però un savi un bon dia va dir que el destí pren uns girs inesperats, com el gir de la fletxa que es va clavar al mànec de la destral. L’havia disparat un home de vestimenta àrab, que tenia unes precioses ales d’uns tons marrons que semblaven extrets del desert.
-Ves te'n d’aquí Surt, no es benvingut al món mortal.- va dir autoritariament l’ésser- Sóc l’arcàngel Gabriel, el que va inspirar a Mahoma, pare de l’Islam i guardià de la porta terrosa.
-No m’abatiràs amb aquestes fletxetes, a mi, a qui Loki en persona ha enviat a destruir la porta vermella.- va dir Surt- Cauràs a les meves mans i així ens serà més fàcil destruir la porta terrosa.
- Ep! Ep! Ep aquí! Un momentet, m’esteu dient que tu est un arcàngel i tu un….- va dir en Tanro.- A veure no se que coi dius que ets però és impossible que sigui veritat. Estem en un càmera oculta? O potser estic drogat?
- No, tu ets un dels mortals que han traspassat les portes de la mort, la negra i la blava, i ella  ha sigut la primera mortal en passar les portes de la mort, la grisa i la daurada.- va dir l’arcàngel- He vingut per protegir-vos dels servents del mal com ell. Però ara fugirem, no puc lluitar amb vosaltres en un espai tancat.
Llavors, l’enviat d’Al·là els va agafar i va alçar el vol, passant per sobre del jotun mentres que el noi soltava el flascó que va atordir al gegant. Els joves no es podien empassar les paraules de l’arcàngel i encara menys que ells fossin una mena d’escollits. En Gabriel, aleshores li va donar a la noia una ploma, però no una de les seves, sinó una que ella havia vist abans darrere de la porta daurada, la Ploma de la Veritat. De sobte, el seu enemic va aparèixer entre una flamarada i va llençar la seva destral, que va volar al cap de l’arcàngel matant-lo i com a conseqüencia, a la nostra parella. S’els va enfosquir la vista fins a veure-ho tot negre, però a l’instant sona una alarma i la Minsie es desperta altre cop al dia de després del somni. Al començament tot sembla igual, però es fixa en que a la mà se li va esborrant un dibuix de la Ploma de la Veritat. Havia adquirit el poder de reconèixer la veritat, el de superar la mort i el de esbrinar les coses ocultes. D’altra banda Tanro es va despertar just al moment en que es troba amb la Minsie obtenint el poder de superar la mort i de saber les intencions de la gent. Amb aquestes noves habilitats ells van avisar a en Gabriel per que pogués esquivar la destral i aquest va aconseguir arribar fins a un refugi on els va explicar el seu objectiu: evitar que els malvats de cada religió aconseguissin destruir les portes del la mort de la seva pròpia religió creant el caos al món.
Van passar unes  setmanes recollint altra gent com ells i al final van estar preparats per enfrontar a l’associació d’antagonistes que van intentar destruir les portes, però fracassant al enfrontar-se al escollit i al guardià de cada porta junts. Tot semblava que s’havia acabat, però els principals dolents van sobreviure i els van matar iniciant una cadena en la que ells revivien i tornaven a començar, però al final sempre sobrevivien alguns dolents, cada cops menys, fins a que van aconseguir vèncer el mal que tants cops havien intentat erradicar. Un cop van complir la seva missió, els poders que havien adquirit durant el procés van ser retornats i ells van morir degut al gran nombre de cops que havien retornat de la mort, però aquest cop no van tornar de la mort; això sí, els deus van ser piadosos amb ells i els van deixar estar tots junts durant la eternitat, fent que poc a poc es formessin parelles que van poder decidir el seu destí, per quina de les portes passarien i a quin paradís anirien. Per suposat la Minsie i el Tanro van decidir estar junts al paradís, però os deixo a vosaltres l’elecció de quin culte és.

dilluns, 16 de novembre de 2015

Capritxós

Jo ho sóc tot, estic a tot arreu i ho sé tot. Ho controlo tot i a tothom, sé el que menges, quan ho fas, on vas, amb qui, ... Però tu no ho saps,no saps que t'espio des de les ombres, no saps que sóc amb tu en tot moment.

Jo regeixo les lleis de la moda i l'actualitat, jo posseeixo la informació digital de tothom. A pesar de que sóc llesta i complicada tothom m'estima i em segueix, tots em seguiu com les abelles segueixen a la mel, ja que jo sóc qui us influeix en les seves decisions.

Sense vosaltres no existiria, però vosaltres no viuríeu sense mi. Si ve no dormo de dia, però tampoc de nit, però si desitjo alguna cosa puc fer que et llevis del llit i m'ho portis de seguida i si no em fas cas per tot i tothom rebutjat serà. Sóc qui tot ho controla.

dilluns, 26 d’octubre de 2015

Al Capone

Aquesta és la història d'un humil vailet italià que va fer llegenda. Era un xicot pobre, alt i fort; cada dia treballava fins l'esgotament per a uns capitalistes controladors. Un dia va decidir escapar i, tot i que li va costar molt, ho va lograr. Va començar a subsistir del que trobava, però no era suficient, havia de robar.

Primer va començar robant a vagabunds, després bossos després a mà armada, fins que va volguer fer el millor cop: robar a una màfia. Va intentar "hackejar" la seva red, però el van atrapar i el van encarcellar. Una setmana més tard, van prepara-lo per al seu destí, l'anaven a afusellar, peró abans de que ho poguessin fer va escapar va agafar una ametralladora i els va matar a tots.

Des de llavors va començar a fer el seu imperi mafiós, que va creixer fins a controlar tot el món. Era respectat i respectava a tothom. Ell era ... Al Capone.